Barquito de papel

Barquito de papel

(Edith Mabel Russo)

Este barco lo plegué con fino papel de seda.

Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.

Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.

Los dejará silencioso en la casa de mi amor.

Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,

con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.

Yo lo veré aparecer.

Mis manos serán el puerto,

los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.

Si lo ves, no lo detengas,

un barquito enamorado,

tiene permiso especial

para andar por cualquier lado.

1. A. Penja al teu blog el poema sobre "El barquito de papel" amb una imatge adient i n'expliques el contingut. B. Després escrius tres noms, tres adjectius i tres verbs que hi apareguin.

a) Aquest text explica que un home s'ha enamorat i que el vaixell es una carta d'amor on ell descriu els seus sentiments cap a la persona de qui està enamorat.

b) noms:  barco, papel, casa.  ;  adjectius:  fino, silencioso, abierto.  ;  verbs:  plegué, andará, dejará.

La meva germana

 

La meva adorable i petita germaneta.

Encara així l'odi a mort, no podria estar ni un sol dia sense ella.

Perquè la necessit com el meu propi pulmó necessita l'aire per respirar.

Ella és l'única que aconsegueix treure una rialla a la meva cara en els dies grisos de la meva vida.

I, sincerament, no sé què faria sense ella.

Laura.

*Tot arriba

    Tot arriba

Tot és fosc.

Tot és costa amunt.

Tot costa un munt.

Tot és fos.

Tot va ben tort.

Tot és quasi mort.

Tot esdevé poc.

Tot va sense sort.

Tot i així, sempre hi ha esperança.

El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.

Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.

Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.

La foscor ens envolta de vegades.

Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.

Sobreviure és la nostra fita establerta.

I sempre se’ns encén la bombeta,

quan pensem que no hi ha solució,

apareix una drecera,

apareix una nova raó.

No desesperem,

Pensem, pensem,

Rumiem, rumiem,

Ideem, ideem,

Innovem, innovem,

Imaginem, imaginem,

Hi arribarem!

Sens dubte,

serem el què volem ser!

Mentre podem somniar

L’esperança serà ben viva

Un món millor és possible

Només cal anar tots de la mà.

Espera sempre,

Esperança meva,

Esperança teva.

Carolina Ibac

1.Comenta el següent poema de na Carolina Ibac del projecte "Tu ets la teva estrella" de l'any passat. De què creus que parla? Quines paraules no coneixes? T'hi sents identificat? Justifica les teves respostes. 

1- El poema de ''Tu ets la teva estrella'' parla de que no hem de perdre l'esperança per res del món, que hem de seguir endavant per poder aconseguir el que ens proposam.
  

-Bagatge


 - A vegades, sí que em consider que podria identificar-m'hi, però seguesc endavant.

1. Explica el contingut d'aquest poema. 2. Comenta el títol. 3. Què pot tenir a veure un poema amb un estel? 4. Què és un poema per a l'autor? 5. I per a tu?

1- Aquest poema és una manera de poder expressar els sentiments o l'estat d'ànim que tengui la persona que l'escriu.

2- Per a mí vol dir que cualque cosa que tenia dintre que no podia dir-ho ho ha dit i ara se sent millor.

3-  Algo que tenía dintre, i cuant ho ha dit o pentura l'ha expressat s'ha sentit millor.

4-  El poema per a l'autor deu ser com un texte que sent o que li ha pasat a ell.

5-   Per a mí un poema es un bocinet de la vida en lletres. on contam alguna cosa que ens ha passat o que sentim, de manera que pugui rimar.

Paraules del vent

El vent em diu coses

que jo no les sé explicar;

coses dolces i boniques

que fan de bon escoltar:

com si cantessin els àngels

amb arpes i violins;

com si les flors hi vessessin

el nèctar que duen dins;

com si em gronxessin les ones

sobre un mar meravellós

dins d'una barca de somni

on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,

al mar de l'encantament,

a escoltar bruixeries

de les paraules al vent.

                                        Joana Raspall

2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 


El tema d'aquest poema tracta de l'amor. A mi em sembla que el poema parla que dues persones s'estimen però no s'adonen, és a dir, << Ulls que no veuen, cor que no sent >>

 

Començam la tardor.

1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli. 




La tardor és la meva estació preferida després de l'estiu.
Quan comencen a arribar les primeres gotes de pluja, els dies ennuvolats, el primer canvi de temperatura m'agrada, però el fet de saber que els dies són mes curts... ja no m'agrada tant.

Cadascú sap on camina 

cada vespre de tardor

mentres les hores pasegen

fan un festival de color

Blau, lila amb taronja roig

lila més fort que blau fosc

que m'omplen de goig

                 

Allà sempre quietes...

TRIAR TíTOL: Ja arriba la tardor...

2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi. 

A mi em sembla que el poema ens conta que arriba la tardor perquè es despedeix de l'estiu i descriu característiques de la tardor com, per exemple, <<La pluja cau. El vent és suau.>> ,  i aquí diu que ens despedim de l'estiu <<Les aventures estiuenques, ara només seran records.>>
Jo trob que el títol més indicat seria '' Ja arriba la tardor''.

Ja arriba la tardor...

La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.

Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.

Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.

Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.

Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.

Carolina Ibac