dilluns, 7 de febrer del 2011

Tot sol

Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.


El poema ens diu que esta esclavitzat i que la llibertat esta molt enfora...

dimecres, 2 de febrer del 2011








1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?
      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?
És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?
Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

 



La dona de la foto és nom Lidia filla del comte de Ripoll, té 23 anys, ella és una atlota molt alegre i molt enamoradissa tenía un somriure que nigú mai li llevaba... fins que va ocurrir el malson el seu pare l'ha obligada a casarse amb l'emperador al qual no estima. Ella está enamorada d'en Sebastià Professor de català i Capità de la barca 5-BA-I-3962 .
En Sebastià esta frustat perque ella fa no gaire li va dir que era l'amor de la seva vida... i avui s'ha enterat de que s'ha casat amb l'emperador. No ho enten perque aquest cambi tant repelent, si tenien somnis junts per complir... L'emperador és un home molt gelos, posesiu, antipatic i grosser. Per por de perdre na lidia o que fos un home enganyat la tenía tancada a una habitació, on domes la podía visitar sompare, les criades i l'emperador.
Ella estaba condenada a viure tota la seva vida tancada a l'habitació. 
-No li dec importar gens ni mica a mon pare. Domes l'importa els diners més que els meus sentiments i fins i tot la meva vida... va dir na lidia enfadada.
Ella estaba molt trista i ferida pensaba que no tornaria a veure a nen Sebastiá, ni casarse amb ell, ni coneixer al mon...
El comte de Ripoll l'había fet casar amb l'emperador per tenir mes riqueses i posesions.  Na lidia no deixaba de pensar amb ell i tot el temps miraba a la mar mem si trobaba cualque resposta per el seu pensament...

dimarts, 1 de febrer del 2011


Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.
 
 
 
Quant surt al carrer procur sortir abrigada, per no passar-hi... pero quant fa molt de fred domes tenc ganers de tornar a ca nostra perque no se on m'he de posar.
 

dilluns, 31 de gener del 2011

CENICIENTAS


Cenicientas
(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas



1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges..

La Ventafocs és una noia a qui se li va morir la mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles. Tant la madastra com les germanastres eren males persones i li feien fer totes les feines de la casa. Un bon dia el príncep del regne convocà totes les noies a un ball al palau perquè es volia casar i pensava triar esposa entre les més belles del poble. La Ventafocs tenia moltes ganes d'anar-hi, com les seves germanastres, però no li ho posaren fàcil. La seva fada padrina, quan la veu tant desesperada, li ofereix la possibilitat d'anar-hi, però amb una condició: a les dotze de la nit ha de tornar a casa perquè tot l'encanteri desapareixerà i tornarà a vestir amb els parracs que duu a la cuina.La Ventafocs no s’ho pensa dues vegades i accepta l'oferta. Va anar al ball i va ser la reina de la festa, tothom queda encantat i més que ningú el príncep, que se n'enamora. En el moment més dolç del ball, cap a la mitjanit, Ventafocs s'adona de l'hora i fuig corrents, amb la pressa perd una sabata, però no s'atura a recollir-la. Arriba a casa just al moment que toquen les dotze.
El príncep, desitjòs de retrobar tant bella dama, la fa buscar per tot el reialme fent provar a totes les donzelles la sabata que li ha quedat com a prenda. Arribat el patje a casa de la Ventafocs, les germanes intenten calçar-se la sabata sense aconseguir-ho, i la Ventafocs, tímidament s'avé a provar-se-la. Els enviats del príncep s'adonen que és la noia del ball....

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

La chicas rubias de los cuentos huyen del amor, las cenicientas tienen amor prometido, y las otras mujeres que hablan mal de los hombres, hacen quinielas con ellos.


3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

El poema te 4 estrofes, la primera i la segona tenen 4 versos, la tercera té tres versos i la darrera estrofa te dos versos.


4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

El conte populas domes xerra de la ventafocs en cambi el poema xerra de les atlotes que en el conte no han trobat el seu amor,de la ventafocs que troba el seu princep blau i de les dones que esta en es bar xerrant malament dels homes.

dijous, 27 de gener del 2011


Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.

La mare donava el pit al infanto que plorava, i amb estimació el gronxava abans deposar-lo al llit. No podia agafar el son. Ell encara no entenia, ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia. Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra, que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants. Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven. Dantesc era el panorama milers eren els ferits, i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits. A dintre dels hospitals la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra. De gom a gom els ferits tots els hospitals omplien i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí gent amb pell cremada mutilats de peus i mans, i amb la cara destrossada anaven arribant infants. La mort estava present per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment, que es desitja que ella arribi. En el carrer el brunzit de les bombes es sentia, i la gent esfereïda corrien atemorits. El crit de Pau, no a la guerra que tot el món demanava, era un clam que apagava la bomba al esclatar en terra.Més el món, amb més esforç,amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava engendrada entre tots. Pau, per mirar l´horitzó, Pau per donar-nos les mans, Pau perquè els nostres infants visquin sense temor. Pau per l'àrab i el jueu per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu. Pau, no a la guerra, és el clam que surt del cor i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra. La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui els seu infant.
          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

El canvi es que esta pasat a prosa i tot es lletgeix d'una altra manera...

          3. Fes un resum del poema.



          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?
 
Per que ha d'haber violencia? és la mateixa pregunta...
Ha d'haber pau perque s'ha d'acabar d'emplear la violencia per fer que cualque persona hagui de fer lo que l'altre vol... Per aixó ha d'haber un dia dedicat a la pau...


          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

Neguit: Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.
Gronxava: Imprimir un moviment de vaivé .

La meva familia.


La persona que surt aferrada al ca, és la meva germana.
Se nom Paula i té vuit anys. La cuseta blanca se nom Dama, ella té quatre anys.
La meva germana és molt divertida i molt graciosa, solem riure cuasi sempre, encara així a vegades ens tirem els trastos pel cap... l'estim i molt.



En aquesta foto sortim jo i mu mare, ens varem anar de viatge a Paris quant jo tenía exactament 7 anys.
M'encanta aquesta foto, m'enrecord d'aquell moment com si fos ahir.
La meva mare, per a mí es com una germana. Es l'unica persona que se que no me fallará mai.

En aquesta foto, surt mon pare, la meva germana, na Dama i jo.
Que he de dir de mon pare?, mon pare es un home molt caparrut, pero el que més admir d'ell és la seva manera de pensar i de veure la vida. Sempre está amb els seus consells de '' Laura esto no es así, tienes que hacerlo de esta manera sino las cosa.. eté cé, eté cé, eté cé '' no se que faría sense ell.

dimecres, 26 de gener del 2011




1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.

http://latomaquera.blogspot.com/2006/11/lautoritat-les-aules-per-la-finestra.html


<<Cualquier tiempo pasado fué mejor...>>

 Afirmen els professors. Ja no donen ses clases com ho feien en un temps, de si menjaves xiclet, o contestabes o no feies els deures els professors tenien dret a pegarte una galtada com a castig,  jo sempre m'enrecordaré de que mumpare me contaba que cualque pic castigaban als alumnes posant-los de genolls i amb llibres a cada má i segon el que haguin fet  estaba menys o mes temps... També estaba el famos castig que tothom sap que habies de estirar la má i et pegabem amb una regla... Si ara mateix un professor pega a un alumne s'en va a sa presso en menys que canta un gall. Ara els professors estan atemoritzats... i estan més o manco igualtats...