5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar.
dilluns, 29 de novembre del 2010
4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
El que trob que hauría de millorar siria la meva actitud d'estudiar cada día el que toca, no sempre esperar al darrer dia. Després arriba l'hora de l'examen i no va bé.
3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Cucorba és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà. Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia..
1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.
"Ja no sóc cap nen."
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.
Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
Tiene 11 estrofas i 48 versos de rima assonant.
2. Explica lo que nos cuenta.
Este poema nos cuenta como puede ser la adolescencia.
No todos los adolescentes tienen amigos, hay algunos que estan marginados por así decirlo.
Y cuando empiezan a tener puede ser mala o buena compañia segun este caso mala.
Después empieza a salir de fiesta, a beber a fumar... incluso a drogarse y se lo pasaba bien, más tarde se queda solo o mejor dicho con su unicos amigos "los problemas."
3. Resume el contenido en una palabra.
Mala compañia.
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
Este poema es negativo, por qué habla de como un niño no tiene amigos y alfinal tiene pero acaba en las drogas y sin hacerle caso a sus padres.
5. ¿Qué tema filosófico trata?
La vida día a día.
6. Opinión personal.
El poema es un poco triste, aún asi cuente algo que sucede en la vida real.
Mi opinion es que si una persona solidaria quiere hacer amigos, no es ni con el alchool ni con las drogas sino por lo que es uno y como es.
dimecres, 24 de novembre del 2010
Tot es un engany.
“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pares.
Ara entenc els seus consells.
Ara és quan entenc els pares.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.
Pensà en el teu demà.
Aquesta historia ocurreix per tot el mon. Hi ha casos de que els tipics nins marginats del món començan a fumar i a drogarse per tenir amics. Pero enrealitat no és així i quant et dones compte es tard, molt tard.
I se n'adona compta de que te un greu problema amb les drogues i les persones que es feian passar per els seus amics ja no hi son. Els unics que li quedan són els pares, que mai s'han apartat d'ell.
dimarts, 23 de novembre del 2010
La pena de mort.
1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.
L'execució d'un presoner com a càstig per un crim o un delicte segons a quins paisos el castig imposat a un crim tan greu que merix la decapitació.
- Suprimida per a tots els crims.
- Suprimida per als crims no comesos en circumstàncies excepcionals (com ara els comesos en temps de guerra).
- Contemplada com a sanció penal, però suprimida a la pràctica.
- Contemplada com a sanció penal; la seva aplicació és vigent.
- 2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.
- La meva opinió personal sobre la pena de mort es que es justa i a la vegada injusta.
- Es justa perque si a ocurrit un crim molt greu, molt fort com per exemple violació o asesinat trop que la persona que ho ha fet es mereix la mort i tortures, pero a la vegada també nosaltres seriem com ells i aixó es injust per que nigú en aquest mon te dret de llevar la vida a l'altra persona.
- 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:
- En el primer paràgraf ens xerra de que no sap com pot haber pena de mort a altres països del mon.
- En el segon paràgraf ens comenta que han executat un home a la xina degut al trafic de drogues.
- En el tercer paràgraf posa un exemple de l'educacio escolar de que si un nin pega a un altre l'hauria de pegar al agresor.
- En el quart paràgraf ens diu que si les persones imcumpleixen cualsevol normal que el castigin pero no amb pena de mort.
- En el quint paràgraf he ha una xifra molt elevada a la pena de mort. Hi ha 69 països que encaraho fan.
- La meva opinio es la mateixa d'abanç si una persona mata o viola, ha de ser castigada amb pena de mort si aixó començex aixi trop que la gent ja no faria cap asesinat.. ni res. Ara si domes es pegen.. domes tendrien un castig i ja esta no la mort.
diumenge, 21 de novembre del 2010
Conclusiones
(Luis Caissés Sánchez)
La Poesía
no sólo está en el crepúsculo,
la rosa,
el mar,
la lluvia,
la pobrecita página en blanco.
Está también en ti, amor,
aún cuando lo ignores,
dudes de lo que digo,
estés contra ella,
la niegues.
La il·lustració és d'Andre Azevedo.
(Luis Caissés Sánchez)
La Poesía
no sólo está en el crepúsculo,
la rosa,
el mar,
la lluvia,
la pobrecita página en blanco.
Está también en ti, amor,
aún cuando lo ignores,
dudes de lo que digo,
estés contra ella,
la niegues.
La il·lustració és d'Andre Azevedo.
1. Contesta les següents preguntes sobre el poema:
A. ¿Dónde está la poesía?
La poesía esta en la rosa, el mar, la lluvia, en la pobrecita pagina en blanco y en el amor
La poesía esta en la rosa, el mar, la lluvia, en la pobrecita pagina en blanco y en el amor
B. ¿Dónde la podemos encontrar?
La poesía esta en el interior de las personas.
La poesía esta en el interior de las personas.
C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
No.
No.
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?
Sí.
Sí.
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.
En este poema hay tres versos formados únicamente por una palabra, nunca lo había visto en los poemas y es lo que me llama la atención.
En este poema hay tres versos formados únicamente por una palabra, nunca lo había visto en los poemas y es lo que me llama la atención.
Por
POR
Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...
Josep Manel Vidal
1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
A mi aquest contingut em dóna a entendre que una persona ho està passant malament perquè una altra, que l'havia deixat d'estimar, vol tornar amb ella i ara no se sent preparada. Per això li entra aquest sentiment de por.
La diferència que hi ha d'un poema a un text és que els poemes rimen i els textos no i els poemes solen emprar un llenguatge molt més acurat i solen fer ús de figures retòriques em embelleixen el llenguatge i fan, a vegades, que sigui més difícil d'entendre.
dimecres, 17 de novembre del 2010
Imatges espectaculars
1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.
Aquesta imatge és impressionant, l'he tret d'una pàgina on la gent es dedica a fer fotos a coses que no se solen veure cada dia i tenen imatges d'aquest tipus.M'encanta aquesta foto perquè surt un "huracà" .
El pont de los Angeles , que sempre m'agradat.
Aquesta imatge, em fascina i no esta retocada. Es un día que els niguls tene una altra forma.
Aquí es veu com un porc alimenta a dos tigres.
És un dels deports que m'agradaria fer.
M'encanten es tigres.
un tauro... me fan molta por.
Bu, es el personatje de mounstros SA.
I aquesta te molt que dir.. pareix que es un cami cap a un somni que es desitja complir
3. Ves a la pàgina següent: http://www.xtec.es/~eescola/cos/index.htm sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.
-Cloure la boca: callar
-enganyar al cor: Creure's capaç de quelcom i no ésser-ne
-Cosir-se la boca :Imposar-se silenci
-Tallar les cames: Impedir actuar
-Inflar el cap: Incitar algú amb intencions tendencioses
-Ficar-se al cap: Tenir una idea fixa
-Tirar-se els plats pel cap:Renyir
-<< Na Lluisa cualque dia havia de cloure la boca, no es pot enganyar al cor>> va dir na Llúcia.
En aquell moment em vaig cosir la boca, estava contra l'espasa i la paret. Tant na Llúcia com na Lluïsa són les meves millors amigues i ara estan barellades, hauria de tallar les cames a tot això.
Tot aquest malentès ve per un simple ninet a qui li agrada inflar els caps de l'altra gent. Però, ara mateix
una idea se m'ha ficat al cap, li diré a totes dues de quedar a ca nostra i les tancaré dins la meva habitació amb clau i que se tirin els plats pel cap fins que se cansin i vulguin ser les mateixes d'abans.
una idea se m'ha ficat al cap, li diré a totes dues de quedar a ca nostra i les tancaré dins la meva habitació amb clau i que se tirin els plats pel cap fins que se cansin i vulguin ser les mateixes d'abans.
2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.
Viatjar és un tema que m'encanta.Conèixer el món és el que vull i el que faig comptes fer. M'encantaria anar a cada lloc del món i conèixer les seves cultures, les seves maneres de viure, els seus costums... tot.
Primer començaria per tot Europa, més tard Amèrica, Àfrica, Xina, la Índia...
Benedetti
¿Por qué el mundo soñado no es el mismo
que este mundo de muerte a manos llenas?
Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.
Benedetti
que este mundo de muerte a manos llenas?
Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.
No me digan cuando me despierte.
Benedetti
Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
El poema tiene 3 estrofas , 6 versos y la rima es consonante.
2. Explica lo que nos cuenta.
El poema nos cuenta que en sus sueños vive mejor que en la vida real, que no es lo mismo.
Y que en sus sueños él es más fuerte que en la vida real.
3. Resume el contenido en una palabra.
Sueños
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
El poema es negativo porque él quiere "vivir" en sus sueños y no puede.
5. ¿Qué tema filosófico trata?
Trata sobre los sueños.
6. Busca información sobre su autor.
Mario Benedetti :Fué un escritor y poeta integrante de la Generación del 45, a la que pertenecen también Idea Vilariño y Juan Carlos Onetti, entre otros. Su prolífica producción literaria incluyó más de 80 libros, algunos de los cuales fueron traducidos a más de 20 idiomas.
7. Opinión personal.
Lo que a mí me da a entender este poema es que los sueños, sueños son.
Y que en los sueños cada uno sueña con cosas que desearía ser en la vida real y no lo es o todavía no lo ha llegado a ser.
dimarts, 16 de novembre del 2010
1. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
El reflejo de la letra, poesia d'Ana Kupfer
El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.(Ana Kupfer)Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
La diferencia que tenemos las personas con los animales es la manera de vivir, de ser y de hacer.
Por ejemplo, los animales duermen, comen y hacen sus necesidades en el suelo en cambio nosotros comemos en la mesa, dormimos en la cama, y nuestras necesidades las hacemos en el baño.
B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
Gloria Fuertes fué una escritora española que destaca sobretodo en el campo de la poesia.
Sus poema tenian un humor cercano al surrealismo con rimas sencillas i reconocibles, que acercaban al publico infantil. Colaboro con programas televisivos dedicados a la einfancia. (1917- 1998)
Esperant el moment...
Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
Carolina Ibac
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Explica que està nerviosa.Que ja no té més excuses i ja no sap què ha de fer més, encara així en té ganes.
Gaudeix del moment, fins que després arriba la pau.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut .
Aquest poema trob que xerra sobre ola primera vegada de l'acte sexual de la manera que pensa la dona de cada moviment que sorgeix, que en té ganes però a la vegada tépor, després explica el que va succeint, fins que un moment després arriba la pau.
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
Explica que està nerviosa.Que ja no té més excuses i ja no sap què ha de fer més, encara així en té ganes.
Gaudeix del moment, fins que després arriba la pau.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut .
Aquest poema trob que xerra sobre ola primera vegada de l'acte sexual de la manera que pensa la dona de cada moviment que sorgeix, que en té ganes però a la vegada tépor, després explica el que va succeint, fins que un moment després arriba la pau.
dilluns, 15 de novembre del 2010
El meu plat preferit.
El meu plat preferit son els macarrons, el per que no ho sé... Pero sempre quan els me prepara la meva '' abuelita de mi corazón'', me menj tot el plat sencer. Aquest macarron tenen un ''no se que''.. que fan que m'encantin.
Macarrons a la bolonyesa
Recepta per quatre persones, és sencill i fácil de preparar.
Ingredients:
- 250g de macarrons
- Oli d'Oliva
- Sal.
Para la salsa:
- 250g de carn picada
- 125g de jamón
- 1kg de tomatigas
- 2 pastanago
- Ajll
- Apit
- 1dl d'Oli
- 1 pesig de sucra
- 1ceba
- 1 cullerada d'orenga
- 2dl de vi tint
- Prebe bo
Preparació:
Lleban la pell i els pinyolets a les tomatigues, le tellam en daus petits. Pelam la ceba, el dent d'all i les pastanagos, els tallam finets. Despres picam l'api i rehogam les verdures amb l'Oli
Agregam la tomatiga, la tapam i deixam que couri durant 10 minuts. Anyadim la sucra, la carn, el jamón, l'orenga, removem i que se fregeixqui. Sal , prebe bo i regar amb un poquet de bi, fins que aconseguir una salsa espesa.
Es posa a bullir l'aigua dins una cacerola amb un pesig de sal i un xorret d'Oli. S'afegeix la pasta es remene i es cou fins que fagi bimbolles.
Preparam els plats i la corona amb salsa.
· FEUDALiSME #.
El feudalisme (s. IX-XV) : és el sistema econòmic, social i polític de l'Edat mitjana a Europa.
Els regnes es dividien en territoris semi-independents, on l'amo proporcionava protecció als seus vassals a canvi de treball a les seves terres. Els feudals eren els nobles o els cleros que tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei decada regió i els que feien feina per els feudals eres els pagesos.
El viento de otoño: poesía de José Hierro
Vientos de otoño (José Hierro)
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.
1.1. Comenta'l cada quatre versos.
El poema trata de que el viento se lleva las hojas de los arboles y que el bosque se quema.
Deja el campo amarillento después del Otoño.Se escucha el viento y somo alegres porque estamos vivos.
1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.
Actualmente estamos en la estación del poema en Otoño, y esta sucediendo lo que dice el poema.
1.3. Sintetitza en una frase el poema.
<<Somos alegres por que estamos vivos>>
1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
Tiene muchas comas y puntas. Le da más movimiento al poema.
Castanyada
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)
Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!
Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!
No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!
Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!
El poema tracta de que al matí es desperten prest per anar a cercar castanyes, arriban a casa i tothom esta content.
2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.
M'agraden molt les catanyes, torrades i sense torrar.
Recepta de Costella de porc amb castanyes
- 500 gr de costella de porc
- 500 gr de salsitxes
- 500 gr de carn picada
- 500 gr de castanyes seques
- 1 ceba
- 2 tomàquets madurs
- 2 grans d'all
- 250 ml de caldo Gallina Blanca de Verduras
- julivert
- 1 llesca de pa sec
- farina
- una mica de llet
- oli d'oliva
- sal
| 20-40 minuts |
| Per a 4 persones |
| Carns |
| Mitjana |
| Segon Plat |
Preparació pas a pas
PASO 1
Posar les castanyes en remull tota la nit en aigua freda, rentar-les i posar-les a coure a foc suau en una cassola tapada durant almenys 2 hores. En una altra cassola, fregir la costella salpebrada i les salsitxes. Reservar. Amb el mateix oli preparar un sofregit amb la ceba ben picada. Quan hagi agafat color afegir-hi el tomàquet pelat i picat. Quan estigui ben confitat, tornar-hi a posar les costelles i les salsitxes, així com El Caldo de Verduras Gallina Blanca. Deixar coure uns 10 minuts.
PASO 2
Picar els alls en un morter i afegir-hi el pa sec remullat en llet. Fer una massa i ajuntar-la amb la carn picada. Fer mandonguilles, enfarinar-les i fregir-les. Afegir-les a la cassola amb la costella i les salsitxes i posar-hi també les castanyes. Posar al punt de sal i, si cal, afegir-hi una mica més de Caldo. Deixar coure uns 15 minuts més. Deixar reposar unes hores, si és possible.
3. Descriu la biblioteca.
La biblioteca es petita pero llarga, plena de taules i cadires, també te ordinadors i els llums encara així l'aurien de canviar perque més d'una persona s'ha pegat amb les llampares i te molts de llibres.
3. Descriu la biblioteca.
La biblioteca es petita pero llarga, plena de taules i cadires, també te ordinadors i els llums encara així l'aurien de canviar perque més d'una persona s'ha pegat amb les llampares i te molts de llibres.
3. Fes un resum del text sobre la motivació escolar, el comentes i n'exposes la teva opinió.
La motivació escolar per a mí vol dir que és la manera de agarfarli ganes a alguna cosa que no agrada gens.
Els alumnes, sempre han tengut por a sortir a la pìzzarra per si cualcú s'enreia o t'equivocaves per aixó ja no sol passar al meu entorn.
2. Explica en deu línies quin és el dia de la setmana que més t'agrada i per què.
El día que mes m'agrada de la setmana és el dissabte.
Primer perque el divendres ni diumenge no tenim classe, no he ha cap preocupació.
Segon, perque sempre se fa algo per no estar tancats din la casa.
I tercera i darrera se surt de festa amb els amics i l'on demá tens temps de dormir perque com no he ha classe.
diumenge, 14 de novembre del 2010
1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.
L'hivern
Ja ha arribat l'hivern,
i bufandes i botes ens posarem.
Agafarem els trineus
i per la neu es tirarem.
Quin fred a l'hivern!!!
Xocolata calenta i torrons
menjarem,
perque de festa ens anirem
i molts regals rebrem!!!
* L'hivern arriba i el fred amb ell, tothom es comença a abrigar i a menjar dinars calents.
1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.
La tardor.
Ja ha arribat la tardor
amb el vent que bufa fresquet.
Agafarem bolets i castanyes
i els menjarem ben torrades.
Els arbres nus, sense fulles.
Veurem anar-se'n les oronetes.
Celebrem Halloween a l'escola
amb bruixes, carabasses i
demonis.
La tardor.
Ja ha arribat la tardor
amb el vent que bufa fresquet.
Agafarem bolets i castanyes
i els menjarem ben torrades.
Els arbres nus, sense fulles.
Veurem anar-se'n les oronetes.
Celebrem Halloween a l'escola
amb bruixes, carabasses i
demonis.
* Quant arriba el vent ja tenim la tardor amb nosaltres, menjam torrades i amb l'escola la gent celebra hallowen , aixó els que ens explica aquest poema.
1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.
L'estiu
Visca l'estiu calorós,
amb platja, poal i banyador.
Gelats mengem
baix un sol abrasador.
Sandia, melons i bresquilles,
tomaques, encisams i bledes
naixen a l'horta i el campet
del meu iaio Vicentet.
L'estiu
Visca l'estiu calorós,
amb platja, poal i banyador.
Gelats mengem
baix un sol abrasador.
Sandia, melons i bresquilles,
tomaques, encisams i bledes
naixen a l'horta i el campet
del meu iaio Vicentet.
* En aquest poema xerra del calorós estiu , de que menjam coses fresques i que anam a la platja a disfrutar-hi.
1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.
La primavera
La primavera
És primavera!!!
naixen molt pardalets i
plens de flors els arbres estan.
Esperem l'Arc de Sant Martí
després de les pluges noves,
És primavera!!!
Arriba la felicitat i la llum,
l'alegria i el nostre sol.
És primavera!!!
Arriba la felicitat i la llum,
l'alegria i el nostre sol.
* En aquest poema afirma de que ja ha arribat la primavera, perque començan a florir els arbres i els camps, surt l'Arc de sant Martí degut al sol i la pluja.
dues vides arrancades*
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.
La meva vida hauria de ser seva.
1.1. Posa títol.
dues vides arrancades
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Té 30 versos, 7 estrofes i la rima és assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
El poema comenta que va ocurrir un accident de moto, i una persona va morir i l'altra va quedar en cadira de rodes...
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Aquest poema es un poc trist, encara aíxi conti alguna cosa que hagui sorgit i que pasa a la vida real... el títol més indicat per al poema trop que es "Dues vides arracandes"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)