dilluns, 13 de desembre del 2010

Torna, Pau, a casa....




Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada