Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
La il·lustració és d'Horacio Gatto.
1. Fes un resum del contingut del poema.
El poema parla del vent, que sempre fa renou, que rellisca i fa moure els arbres.
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
És refereix al vent.
4. De qui parla? Què en diu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada