Feia temps que no et escrivia ...
Et recordes de les nostres primeres mirades?
Encara ni et coneixia i ja em posaves nerviosa. Era difícil aguantar aquesta mirada de pillo.
Després ens topem ... vas riure i jo em vaig avergonyir.
I així la mateixa tonteria durant dues setmanes ... fins que vaig decidir agregarte al messenger.
Es cert que sàvies bé qui era, després et vas riure de mi ... perquè era molt tímida .. però ja veus, has comprovat que la timidesa se'm va seguida. Comencem un dilluns amb un hola! tens un piti? un dimarts amb''vols una napolitana?''i així cada dia...Com saps bé, i no cal esmentar .. jo tenia por de tornarme a enamorar .. però ho vares sebre fer molt bé per qué em tens aquí amb aquesta cara de gos degollat si no et tinc.
Gràcies per fer-me feliç tot el temps que portem junts.
Ets el millor que m'ha passat a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada