Estic molt trista. Pens entre suicidarme, pero si ho faig no tornaré a veure a les persones que més estim...també em queda seguir patint aquest sofriment pensant que qualsevol día es podra solucionar...
Sempre diuen que << després de la tempesta sempre arriba la calma >> aixó esper que arribi a mí.
Odí a mumpare... no entenc per que fa aixó.. tot per es simple fet del dotbers... domes esper que el meu capitá vengui a salvarme.. i que m'entengui... que no ha estat cosa meva si no de l'emperador i mumpare...
He de pensar cualsevol cosa... he de cridar l'atenció.. per poder fugir pero.. com?
Si faig foc.. me voldran salvar i un pic que obrin la porta.. fugiré i podre ser lliure.
Tant em costa la llibertat? idoi o fare!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada